La història dels avis de l'autor， morts a Auschwitz， serveix per reconstruir l'Europa convulsa de la primera meitat del segle XX。

Aquest llibre narra la recerca de dos fantasmes: els avis a qui l’autor no va arribar a conèixer。 En aquesta recerca， es rescaten cartes i docu-ments， es recullen testimonis de persones que els van conèixer， s’indaga en arxius i biblioteques。。。 De tot plegat n’emergeix el retrat de dos personatges de carn i os， i també d’un període molt convuls de la història europea， sacsejada per les dues guerres mundials， l’estalinisme， el nazisme i l’Holocaust。

En aquest marc， víctimes anònimes de la història que tot ho esclafa， sorgeixen els fantasmes d’aquest llibre， els avis d’Ivan Jablonka: jueus polonesos， ell tapisser， ella costurera， militants comunistes que van patir persecució i captivitat， van haver de fugir a França， van tenir-hi dos fills –un dels quals， el pare de l’autor– i van ser deportats a Auschwitz arran de l’ocupació， on se’n perd la pista i sorgeixen algunes hipòtesis sobre el que hi van viure， tot i que sobre el final no hi ha cap dubte。

L’autor， que com a historiador ha abordat amb gran habilitat， intel·ligència i estratègies narratives tant la crònica de successos –al bru-tal Laëtitia o la fi dels homes– com la crònica familiar –al deliciós Una casa amb rodes–， se submergeix aquí en el passat europeu a través d’uns avis desapareguts molt abans que ell nasqués。 Allò particular il·lumina allò col·lectiu， i aquesta investigació en les arrels familiars perdudes a l’Holocaust serveix per reconstruir tota una època， un món les injustícies i atrocitats del qual del qual s’han de conèixer。